CEICS, Campus d'Excel·lència Internacional Catalunya Sud Coordinado per URV · Universitat Rovira i Virgili

17-01-2011

L’augment de la ingesta de proteïnes en nadons incrementa el volum del ronyó dels infants

La ingesta de proteïna pot variar molt durant els primers mesos de vida i, d’aquest fet, en deriva un creixement diferent del ronyó que pot tenir afectacions en aquest òrgan així com també afectacions cardiovasculars a llarg termini. Per a fer l’estudi s’han examinat prop d’un miler de nadons durant els primers sis mesos de vida, que consumien més o menys contingut proteic. Si es demostra que els nadons que consumeixen més proteïnes acaben tenint un ronyó més gran que la resta en anys posteriors (l’estudi s’ha fet en els nadons de sis mesos) aquests poden tenir, a la llarga, alteracions funcionals renals, perquè aquest estímul precoç pot provocar canvis en l’estructura interna del ronyó. Però aquests canvis poden ser transitoris i podrien no condicionar cap alteració a llarg termini. Del que es té constància és que restriccions alimentàries i de proteïnes provoquen un menor nombre de nefrones, -que és la unitat funcional del ronyó - i els nens que han tingut restriccions sobretot durant embaràs poden tenir problemes renals, com ara hipertensió. Es desconeix què pot passar en cas contrari i si l'augment renal és transitori o definitiu. Es constata que hi ha augment d’alguns paràmetres bioquímics, que poden ser secundaris a l’augment del treball renal. I a llarg termini cal veure si s’acompanya d’alguna alteració de la funció, o si el ronyó torna a una mida normal.

Habits, costums i efectes de diferents aportacions nutricionals

La Unitat de Recerca en Pediatria, Nutrició i Desenvolupament Humà de la URV forma part des del 2002 d’un grup europeu preocupat per la programació metabòlica a través de nutrients. Analitzen com estímuls determinats en un moment concret –a través de macro o micronutrients- poden canviar l’expressió dels gens i, d’alguna manera, programar-los. Per això analitzen el paper de les proteïnes administrades des dels primers mesos de vida i la seva influència en la programació metabòlica posterior. Hi ha treballs que confirmen que una major aportació de proteïnes comporta més risc d’obesitat i pot generar problemes metabòlics. L'estudi forma part del projecte EU Childhood Obesity Projet, que ha estat finançat per tres programes marc de la Unió Europea. Aquest macro projecte ha permès recollir múltiples dades referides a hàbits, costums i efectes de diferents aportacions nutricionals de la nostra població i que poc a poc es van analitzant i es van donant a conèixer a la comunitat científica i a la societat en general. El darrer dels quals és aquest relacionat amb l’impacte al ronyó.

Els doctors Closa i Escribano han coordinat aquest estudi que ha estat el tema d’una tesi d’una doctorant de la URV, -Verónica Luque,- sobre l’efecte de les proteïnes durant els primers mesos de vida en la mida i la funció renal.

Estudi d’un miler d’infants dels 0 als 8 anys

El projecte va estar finançat en el Vè Programa Marc (Projecte Chop: Chilhood Obesity Project) quan grups de cinc països europeus van començar a estudiar més de mil nens als que es va aportar diferents quantitats de proteïnes durant el primer any de vida, dins dels límits acceptats. S’han comparat nadons alimentats a pit i els que no ho han estat. I s’ha demostrat que els alimentats amb menys quantitat de proteïnes mostren un menor desenvolupament d’alguns paràmetres antropomètrics als dos anys d’edat, com la relació pes/talla, o l’índex de massa corporal i aquesta circumstància, segons observacions a llarg termini, pot significar una protecció en relació a l’obesitat. Aquests resultats es van publicar el 2009 a l’American Journal of Clinical Nutrition.

L’any 2005 el VIè Programa Marc europeu va tornar a finançar l’estudi (Projecte Earnest) del que en formaven part trenta grups de recerca d’arreu del món. Es va fer el seguiment d’aquests nens fins els cinc anys. Actualment, elprograma europeu vigent finança el seguiment d’aquests nenes i nenes fins els vuit anys, que és quan els indicadors d’obesitat i canvi són més fiables i es pot veure si la ingesta de proteïnes o de determinats nutrients pot desenvolupar, també, alteracions o millores o canvis cognitius (Programa Nutrimenthe). Els nens i nenes són els mateixos que es van començar a estudiar el 2002, quan eren nadons. Van iniciar el treball mil infants de cinc països (Espanya, Polònia, Bèlgica,Alemanya i Itàlia) que tenen uns vuit anys. Ara ja en queden uns 800 en seguiment, més de 200 dels quals s’estudien als hospitals de Tarragona i Reus. S'analitza, no només el que mengen, sinó també composició corporal a través d’estudis d’imatge, funció renal,  d’ossos i estudis cognitius.

Es pretén continuar el projecte fins que tinguin 11 anys si continua el finançament. Es tracta d’un treball complex perquè s’han d’analitzar totes les variants coordinadament amb els equips europeus participants.

• Relacionats
• Llegeix el treball publicat a la revista "Kidney International"