CEICS, Campus d'Excel·lència Internacional Catalunya Sud Coordinado per URV · Universitat Rovira i Virgili

Les doctores Linares i Bellés observant i analitzant l'evolució dels ratolins a l'estabulari de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la URV.

A Europa hi ha grups de recerca especialitzats en l’estudi dels efectes de les radiacions però pocs són experts en analitzar els efectes de les radiacions per via interna; a través de l’alimentació, l’exposició ambiental i el contacte dèrmic, per exemple. Un d’aquests grups és el Laboratori de Toxicologia i Salut Mediambiental de la URV que, junt amb altres líders internacionalment reconeguts, formen part del projecte CEREBRAD. El projecte ha d’aportar llum sobre els efectes cognitius i cerebrovasculars que es deriven de l’exposició a dosis baixes de radiació ionitzant; és a dir, les provocades per substàncies radioactives, raigs X, acceleradors lineals etc.

El grup de la URV format per la doctora Victòria Linares, la doctora Montserrat Bellés, el doctor José Luís Domingo i la Sra. Daisy Lafuente, s’encarregarà específicament de l’estudi dels efectes de les radiacions internes.

El desenvolupament del cervell humà és un procés prolongat des del moment de la formació de l’embrió i continua fins gairebé dos anys després del naixement. El cervell és altament sensible a la radiació ionitzant durant el període prenatal i neonatal posterior al part. Les dades obtingudes dels supervivents de la bomba atòmica mostren un augment d’incidència en el retard mental del 40% entre els nadons que, en el període de gestació més vulnerable (entre les setmanes 8 i 15) van rebre dosis de radiacions entre 0.06 i 0.31Gy -la unitat que mesura l’absorció de la radiació pel cos: 1 Gy representa 1 joule de radiació absorbida per 1 quilogram de massa-. El projecte CEREBRAD tracta d’identificar els potencials riscos cognitius i cerebrovasculars de les dosis de radiació per sota de 100 mGy, quan s’exposa durant el període de desenvolupament d’un nen petit (abans o després del naixement).

Actualment ja s’han avaluat els riscos per a la salut a través d’estudis epidemiològics de grups de nens de nens exposats a tractament de radioteràpia que van rebre dosis baixes en el cervell o exposats en l’úter o després del naixement durant el desastre de Txernòbil.
El Laboratori de Toxicologia i Salut Mediambiental lidera un paquet de treball que s’encarregarà de recollir les dades experimentals obtingudes de ratolins. “Destinarem grans esforços per esbrinar els trastorns de la conducta, els mecanismes biològics subjacents i moleculars responsables dels efectes cognitius i cerebrovasculars en dosis baixes de radiació” diu la doctora Linares. Dels animals se’n farà un seguiment durant un any i mig. D’aquesta manera es valoraran els efectes a curt, mig i llarg termini. En aquests moments es troben en la primera fase de l’estudi; és a dir, s’estan exposant femelles prenyades a radiacions a través de l’aigua de beguda, per tal d’analitzar els efectes sobre els nadons. Els resultats obtinguts pel grup de la URV es compararan amb els obtinguts per d’altres grups que s’encarreguen de valorar les radiacions per via externa.

Del projecte també s’espera identificar les poblacions en situació de risc després dels desastres nuclears com el de Txernòbil o Fukushima. L’augment de les dades obtingudes reduirà incerteses clau en relació amb el cervell relacionades amb els efectes no cancerígens de les dosis baixes de radiació.