i entitats del sector productiu, administracions locals i regionals, el sector financer, sindicats i patronal i institucions internacionals (Col·laboradors).
El model de govern s’assenta en la constitució d’una entitat amb caràcter jurídic propi, l’associació “Pol de Coneixement Catalunya Sud”, que la integren els membres promotors, amb la participació dels agregats col·laboradors i òrgans consultius. També hi prenen part les administracions. Tots treballen per la consolidació d’un pol internacional d’impuls a la societat i l’economia del coneixement a través de cinc subcampus especialitzats.
A aquests òrgans jurídics s’hi afegeix la creació d’un Senat, una comissió de treball on participen només els agregats promotors, que són les institucions acadèmiques i d’investigació. Els membres de ple dret són les entitats agregades promotores del CEICS, que integren l’assemblea general i trien a la junta directiva.
Francesc Díaz reforça l’activitat de la presidència i té la funció de desenvolupar les relacions estratègiques necessàries perquè es compleixin els objectius de l’Associació. En el període inicial s'encarregarà del desenvolupament del projecte de les Escoles de Doctorat Temàtiques del CEICS.
Ha estat reconegut per la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats dins el programa ICREA Acadèmia. És llicenciat i doctorat en Física per la UB. Professor de Física Aplicada a la URV, és cap del grup de recerca de Física i Cristal·lografia de Materials (FiCMA). Ha publicat més de 250 articles en revistes científiques de referència i és autor de dues patents registrades. Ha liderat 53 projectes de recerca i desenvolupament finançats en convocatòries públiques nacionals i internacionals i 24 projectes realitzats a través de contractes amb empreses privades.
També ha estat professor visitant a la Universitat de Toronto i a la Universitat de l’Estat de Nova York. Ha rebut el premi d’Innovació Docent de la URV (2004), la distinció Vicens Vives de la Generalitat de Catalunya (2004), nomenat Professor Distingit de la URV (2006) i el premi d’Excel·lència Docent de la URV (2010).
fdiaz(ELIMINAR)@ceics.eu
Jordi Cartanyà assumeix la gestió administrativa, patrimonial i financera del CEICS i col·labora en les tasques d’organització i execució dels acords de l’Assemblea General i de la Junta Directiva. És doctor en Ciències Químiques per la Universitat de Barcelona, ha estat professor i investigador de Bioquímica i Biologia Molecular a la Universitat Rovira i Virgili (URV) i investigador postdoctoral a la Facultat de Medicina del Saint George’s Hospital de la Universitat de Londres.
Està especialitzat en direcció estratègica d’universitats i ha ocupat llocs directius a la Rovira i Virgili i la Fundació URV on ha dirigit el gabinet tècnic del rectorat i la posada en marxa dels parcs científics i tecnològics vinculats a la universitat.
El 2007, es va incorporar al Departament d'Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya, on va ser responsable de l'elaboració del Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació i del Pla de Recerca i Innovació 2010-2013 com a Director general de l’Oficina de Coordinació en Recerca i Innovació del Govern. També ha estat responsable, com a secretari executiu, de la posada en marxa del Consell Català de Recerca i Innovació.
jordi.cartanya(ELIMINAR)@ceics.eu
Francesc Xavier Grau i Vidal és el rector de la Universitat Rovira i Virgili, escollit per votació de la comunitat universitària el 6 de maig de 2010. L’actual és el seu segon mandat.
Nascut a Lleida (1958), és catedràtic d'universitat de Mecànica de Fluids (URV, 2001). Els seus interessos en investigació se centren en la física, la modelització i el control dels fenòmens de transport de calor, matèria i quantitat de moviment en fluxos industrial i en el medi ambient, entres altres branques científiques. És autor o coautor de més de 80 publicacions en llibres i revistes científiques, i ha estat l’investigador principal de 18 projectes i ajuts a la recerca finançats en convocatòria pública.
Abans de ser rector, ja havia estat màxim responsable de diferents àrees acadèmiques, entre elles, vicerector d'Ordenació Acadèmica i de la Recerca, d'Ordenació Acadèmica i Professorat i d'Infraestructures i Noves Tecnologies, així com director del Departament d'Enginyeria Mecànica.
grector(ELIMINAR)@urv.cat
President: Francesc Xavier Grau. Rector URV
Vicepresidenta Primera: Isabel Rodà. Directora de l'ICAC (Pendent de canvi)
Vicepresident Segon: Miquel Àngel Pericàs. Director ICIQ
Secretari: Sergi de Lamo. Director Executiu Fundació Parc Tecnològic del Vi.
Tresorer: Teresa Gomis. Presidenta del Tecnoparc, Parc Tecnològic del Camp.
Vocals:
- Carles Prats. Gerent IPHES
- Antoni Martínez. Director general IREC
- Oriol Solà-Morales. Director científic IISPV
- Josep Manel Ricart. President CMCTUR
- Joaquim Brufau de Barberà. Director Mas de Bover. IRTA
- Sergi de Lamo. Director Executiu Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci
- Fernando Torres. Director general CTQC
- Lluís Arola. Director CTNS / President AINS
- Salvador Anton Clavé. Director general Fundació d'Estudis Turístics Costa Daurada
- José Augusto García. Director general Hospital Universitari Sant Joan de Reus
- Joan Amigó. Director Hospital Psiquiàtric Universitari Institut Pere Mata
- Teresa Pallarès. Director Associació Empresarial Química de Tarragona
- Francisco Zapater. Societat Promotora del Parc Científic i Tecnològic de Tarragona
- Antoni Grau. ICS Tarragona / ICS Terres de l'Ebre
Joaquín Ruiz de Arbulo, nascut a Tudela el 1958. Catedràtic d’Arqueologia i Roma de la URV, coordinador del màster i del doctorat interuniversitari d’Arqueologia Clàssica URV/UAB/ICAC i cap d’estudis i de recerca de l’ICAC. Ha estat professor titular d’Arqueologia de Grècia i Roma a la UdL (1990-2010), coordinador docent del graduat superior en Arqueologia i subdirector de l’Institut d’Arqueologia de la URV (1996-99) . Ha coordinat els treballs d’inventari arqueològic de la ciutat de Lleida (1990-1991) i ha format part de projectes de recerca a Pompeia (1992), Ostia Antica (1988-89) i al Teatre Romà de Tarragona (1998-2000). Ha estat director de la Red Temàtica (Network) Arqueologia Urbana i Noves tecnologies 1999-2001.
També ha dirigit o codirigit sis projectes d’investigació, algun d’àmbit europeu. Pertany al grup d’Arqueologia, Prehistòria i Historia Antiga de la Universitat de Lleida, grup consolidat de la Generalitat de Catalunya (SGR 2009-198).
És autor, coautor o editor de 25 monografies, ha publicat 48 articles en revistes científiques i ha fet 77 ponències en congressos i reunions científiques. Ha estat vocal de les comissions territorials de Patrimoni Cultural de Lleida (1994-1997) i de Tarragona (1997-1999) de la Generalitat de Catalunya, i vocal de la Comissió Assessora del Servei d’Arqueologia, Generalitat de Catalunya (2002-05).
És secretari de la Revista d’Arqueologia de Ponent, UdL, des de l’any 2003 i membre del Comitè Assessor de l’Arxiu Espanyol d’Arqueologia.
Francesc Díaz, físic de la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona. Ha publicat 280 articles en revistes científiques internacionals, 4 llibres, 3 patents i 43 capítols de llibres. El seu treball de recerca se centra en la nanoestructuració dels materials, l'espectroscòpia i l'acció làser de ions de terres rares en matrius cristal·lines.
Ha estat l'investigador principal de més de 50 projectes d’R+D+I finançats per institucions públiques i ha dirigit més de 30 finançats per empreses privades. Ha estat guardonat per la Generalitat de Catalunya amb els premis ICREA Acadèmia (2010) i Vicens Vives (2004) i i per la URV, amb els d'Excel·lència Docent (2010) i de Professor Distingit (2006). Actualment investiga en en dos temes complementaris: nanopartícules i materials nanoestructurats per òptica integrada, i dispositius fotònics de tecnologia làser i òptica no lineal. Francesc Díaz també dirigeix l'Escola de Postgrau i Doctorat de la URV.
Salvador Anton Clavé és catedràtic d’Anàlisi Geogràfica Regional a la Universitat Rovira i Virgili, degà de la Facultat de Turisme i Geografia i dirigeix el Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci. Ha estat investigador visitant a les universitats d’Exeter i Nottingham (Anglaterra), a la Universitat George Washington University i a la Universitat Rutgers de Nova Jersey. La seva recerca se centra en l’anàlisi de la reestructuració de les destinacions turístiques litorals consolidades, la planificació turística local i regional, el desenvolupament d’activitats i instal·lacions d’oci i qüestions sobre turisme i desenvolupament local. Entre les publicacions destaquen els llibres The global theme park industry (2007) i, en col·laboració, Análisis territorial del turismo y planificación de destinos turísticos (2011).
Albert Bordons, nascut a Barcelona el 1951 i resident a Tarragona des del 1974. Llicenciat (1973) i doctor (1987) en Biologia per la Universitat de Barcelona. Catedràtic (2010) emèrit (2011) de Bioquímica i Biologia Molecular a la Facultat d’Enologia de Tarragona de la Universitat Rovira i Virgili, és membre del Departament de Bioquímica i Biotecnologia. Va dirigir el Departament (1996-2001), va ser coordinador de l’ensenyament de Biotecnologia (el va posar en marxa, 2005-08) i també degà de la Facultat d’Enologia (2008-11). Va obtenir el Premi del Consell Social URV a la qualitat docent (2004).
Ha participat en una trentena de projectes d’investigació i contractes de transferència, en 11 dels quals ha estat l’ investigador principal. També ha publicat uns 50 articles científics d’investigació, dels quals 35 en revistes internacionals de prestigi, com Food Microbiology, International Journal of Food Microbiology, Journal of Applied Microbiology i altres.
És membre del consell editor d’International Microbiology (Springer) i també és avaluador habitual d’articles de revistes internacionals indexades del camp de la microbiologia d’aliments i enològica. És avaluador habitual de projectes sol·licitats a l’ANEP i de beques de la Generalitat, i ha estat membre de tribunals de tesis doctorals (20) i avaluador de tesis de l’estranger (4).
Ha editat tres llibres, dos de docència de bioquímica industrial i un d’actualitzacions d’enologia. Ha escrit 14 capítols de llibre i ha presentat aproximadament 90 comunicacions a congressos. També ha coordinat de la 6a Reunió de la Xarxa Espanyola de Bacteris Làctics a Tarragona, 2012.
Lluís Arola, nascut a Tarragona el 1952. Doctor en Ciències Biològiques per la Universitat de Barcelona el 1978. Catedràtic de Bioquímica i Biologia Molecular de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Abans va ser professor titular a la mateixa Universitat i a les de Barcelona i de les Illes Balears.
Especialista en bioquímica de la nutrició, en els darrers anys la seva recerca se ha centrat en l’estudi de les proantocianidines i la interacció amb l’expressió gènica i el metabolisme cel·lular, i en els sistemes d’avaluació d’eficàcia dels aliments funcionals. Director del del grup de investigació en Nutrigenòmica, és autor o coautor de 200 capítols de llibres i articles publicats en revistes científiques i ha dirigit 11 tesis doctorals.
Va ser degà de la Facultat de Química, director de l’Escola d’Enologia, vicerector i rector de la Universitat Rovira i Virgili. Actualment dirigeix el Centre Tecnològic en Nutrició i Salut i presideix el Consell Català de Recerca i Innovació.
Robert Sala és professor de Prehistòria URV i investigador a l’IPHES, on treballa sobre l’evolució del comportament i de la tecnologia humanai la dispersió de les poblacions humanes. Els projectes actuals més destacats en què fa recerca són: Ocupació humana a la conca d’Orce i Patrimoni de la dispersió humana al Magreb. És responsable del doctorat internacional de Quaternari i Prehistòria Erasmus Mundus i ha dirigit quatre tesis doctorals. És autor de diverses publicacions internacionals entre les quals destaquen articles a Nature i Quaternary International.
També du a terme una important tasca de difusió científica, amb la coautoria de llibres com Planeta humà (Empúries, Barcelona, 2000), amb Eudald Carbonell; Sapiens (Edicions 62, Barcelona, 2000), amb Josep Corbella, Eudald. Carbonell i Salvador Moyà, Encara no som humans (Empúries, Barcelona, 2002), també amb Eudald Carbonell.