23-07-2015

Trobats a Atapuerca fòssils rellevants per conèixer l'evolució dels ecosistemes durant la prehistòria

Gran Dolina ofereix una esplèndida oportunitat per saber com els grans carnívors socials compartien l'espai amb els homínids fa 450.000 anys. Un sondeig ha permès documentar el nivell més antic de la zona coneguda com la Trinchera del Ferrocarril amb una cronologia de 1,3-1,4 milions d'anys.

La campanya d'excavació arqueològica que des de mitjans de juny s'ha desenvolupat a Atapuerca (Burgos), i que finalitza aquesta setmana, ha aportat fòssils molt rellevants per avançar en el coneixement sobre els ecosistemes i la seva evolució en diferents moments de la prehistòria. A més, a la Sima del Elefante s'ha realitzat un sondeig que ha permès documentar el nivell més antic de la zona dels jaciments coneguda com Trinchera del Ferrocarril. En els treballs, com a part de l'Equipo de Investigaciónde Atapuerca, hi han participat uns 70 membres de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i de l'Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.

A la part superior del jaciment de Gran Dolina s'ha treballat en el tram mitjà del nivell TD10.3, d'uns 450.000 anys d'antiguitat. Destaca l'alta representació de grans carnívors (lleó, llop ...), tant en forma d'elements del seu esquelet en si com de marques sobre els ossos de les seves preses (en aquest cas, majoritàriament cavalls). Així, TD10 ofereix una esplèndida oportunitat per establir els models, en aquest cas sobre l'activitat d'aquests depredadors, i sobre la manera en què compartien l'espai amb els homínids.

Les diferents modalitats d'ocupació documentades en la seqüència d'TD10 (campament central, escorxador de bisons ...), així com les dades obtingudes en altres jaciments del Plistocè mitjà d'Atapuerca, com Galeria o la Sima  de los Huesos, ens permeten estudiar com a molt pocs llocs del món, els ecosistemes de fa entre 300.000 i 500.000 anys, i, molt especialment, com els grups d'homínids (preneandertals en aquest cas) els van explotar i es van adaptar a ells.

Referent mundial de reemplaçament faunístic

També a Gran Dolina, però en TD4, fa aproximadament 1.000.000 d'anys, els homínids que van habitar la Sierra de Atapuerca van assistir a uns canvis importants en el medi, protagonitzats per l'aparició de nous animals que aviat es farien amos dels ecosistemes. Aquest esdeveniment tan interessant recull l'estranya combinació entre uns animals que podrien considerar arcaics, com ara els eucladocers (cèrvids gegants de grans astes), els rinoceronts etruscos, els ases de tipus estenonià i els óssos dolinencs, amb els primers representants de les formes modernes que avui ens semblen tan comuns, com els cérvols i les hienes tacades i ratllades, amb la qual cosa Gran Dolina es converteix en un jaciment referent mundial per a l'estudi d'aquest esdeveniment de reemplaçament faunístic.

La presència humana a la cavitat s'ha posat de manifest a partir del descobriment d'una petita col·lecció d'eines lítiques, principalment percussors i ascles, que indiquen les seves activitats carronyeres relacionades amb l'aprofitament dels cadàvers d'ungulats. Sens dubte, aquestes evidències ajuden a omplir el buit de 400.000 anys existent entre els homínids de la Sima del Elefante (d'1,2 milions d'anys d'antiguitat) i Homo antecessor (datat al voltant dels 800.000 anys), contribuint a establir una major continuïtat temporal de les poblacions humanes del plistocè inferior a la Sierra de Atapuerca i, per tant, a tot Europa.

A Galeria, la intervenció d'aquest any s'ha centrat en una unitat datada en 270.000 anys, que ha proporcionat abundants restes de fauna i algunes eines lítiques (ascles de sílex i percussors de quarsita, principalment). Les restes faunístiques recuperades (costelles, vèrtebres i elements cranials) pertanyen principalment a cavalls i a cérvols, encara que també han aparegut restes de carnívors, entre els quals destaca un crani de llop, el més complet recuperat a Atapuerca fins a la data.

Seguint la dinàmica funcional d'aquesta cavitat, tot apunta a un aprofitament humà dels animals que queien per la trampa natural situada a l'Est de la cova. Transportaven els elements esquelètics més rics en massa muscular, abandonant a Galeria les restes pertanyents a la caixa toràcica que després eren aprofitats pels carnívors, com ho testifiquen les mossegades trobades en les restes.

D'altra banda, cal destacar el sondeig bioestratigràfic (d'uns dos metres quadrats) realitzat en el nivell TE7 del jaciment de la Sima del Elefante per tal de conèixer la potència del paquet sedimentari, així com la naturalesa de les restes fòssils existents en aquest nivell i que podria tenir una cronologia superior a 1,3 o 1,4 milions d'anys, ja que està per sota del lloc on es va trobar la dent humana, datada en 1,2 milions d'anys. TE7 es converteix així en el nivell més antic de la zona coneguda com la Trinxera del Ferrocarril.

S'ha constatat que aquest nivell és ric en registre paleontològic, com s'aprecia amb les restes de cérvol gegant i hipopòtam descoberts, així com amb les abundants restes de micromamífers. No obstant això, fins al moment no hi ha cap evidència d'activitat antròpica en aquest nivell. En tot cas, tenint en compte que s'ha excavat una extensió molt petita del nivell TE7, l'absència, fins al moment, d'evidències antròpiques no vol dir que no hi hagués grups humans a la serra d'Atapuerca durant la formació d'aquest nivell. Futures excavacions ho aclariran.